1​.​0

by ORXATA

/
  • Digital Album
    Streaming + Download

    Si t'agrada no dubtes en compartir les cançons tant com pugues, en les xarxes socials, imeils, ràdios, blogs, vídeos, raves, xarxes P2P, etc...
    CLICA A BUY NOW PER BAIXAR-TE'L DEBADES O FER UNA DONACIÓ, de vegades arribem al màxim de descarregues gratuïtes mensuals que permet Bandcamp, si no et deixa baixar-t'ho per 0€ i no t'abellix pagar torna a intentar-ho al mes següent.
    Purchasable with gift card

      €2 EUR  or more

    You own this

     

  • Full Digital Discography Full Digital Discography

    Get all 7 ORXATA releases available on Bandcamp and save 60%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of 3.1, 3.0, Mixtape 3.0, 2.0, 1.0, 2.0 beta 2, and 2.0 beta 1. , and , .

    Purchasable with gift card

      €5.20 EUR or more (60% OFF)

    You own this

     

  • Sents nosatàlgia? Encara pots aconseguir la nostra roba ací!

1.
2.
s'obrin les portes el groove esta ací ie dalt a l'andana les xufes s'assequen s'omplin els cossos de ritmes que canvien s'omplin les ments de molt bons pensaments sorgixen històries de núvols gegants s'alteren memòries d'origens retrobats i cada cop que dic una paràula tèrbola cada cop que sent un beat al bell mig de ma forella… s'alcen veus amb munts de ganja rere l'engonal els distants alegres anys no ens foren de profit hi ha futur molt de futur és nostre teu i meu s'alcen veus amb crits d'ajuda'm i estem ací quiets afortunada recerca per no fer el mateix soroll d'albeton laif i albà coetània sóm un ullal amb aigua fresca enmig del fenc i bro-po-po-po-pó cridava jo sota la sènia quatre glops de moscatell és el que ens serveix amb faixa de lli cru i pantalons de pana dues d'arròs i tartana i mil històries crues buscant el nostre lloc a un món d'espines sense peix un got d'orxata al cabanyal reclama més papers trencats escrits per versaors a malagana paciència i parsimònia ens faran viure més temps anem depresa sense presa amb la certesa d'anar bé evocant el vell trenet, transport de llauradoria bona salut resta en guaret, hivern a la darreria maquinària i espinguet, aire net a un cel llibert la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret i criden els que poden perquè podran els qui ara criden i fa fred i tremòlen: són senyals d'un nou sound system deixeu-les juntes si veieu que corre l'aire però que mai... es tanquen les portes!
3.
05:50
prodigis de la tècnica mediàtica decennis i decennis d’expoli cultural redobles per l’estètica sense ètica la passarel·la xucla les tendències marginals opinions pautades a una mètrica l’escatologisme resta al fons de l’orinal nous corrents que brollen de la mímica l’home escriu la història i la histèria i es creu gegant per més que hi haja milions de mitjans en el fons venen el mateix: oci-control alienació amagada, comoditat comprada... la vida de ma iaia fou més interessant? que facen jocs de play de pedra, paper i tissores i pinten el sambori en lloc del pas de peatons botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions amb la mare carabassera, amb el pare carabassó prodigis de la tècnica mediàtica decenes de decennis d’expoli cultural corrent, la gent corrent amb la matèria grisa estàtica i pesant; callant i tragant, ja no vivim jugant opinions pautades a una estètica l’escatologisme resta al fons de l’orinal nous corrents furtats a l’underground triar que posar-se és la màxima expressió de llibertat! que facen jocs de play de pedra, paper i tissores i pinten el sambori en lloc del pas de peatons botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions amb la mare carabassera, amb el pare carabassot vos feu majors... sense cap intenció, sense finalitat satisfatòriament i voluntària buscant el plaer? inventem móns paral·lels de fantasia i de cridòria sense competir, una caterva de persones sense distingir per parcel·les ni per zones respectant la identitat i la memòria a un joc simbòlic i espontani ―lliure! ni resultats ni fites, només per deler juguem a viure? que facen jocs de play de pedra, paper i tissores i pinten el sambori en lloc del pas de peatons botar a la corda, amb tela i fusta fer construccions amb la mare carabassera, amb el pare carabassot! no jugues amb foc o acabaràs cremant-te no jugues amb foc o acabaràs per perdre... pedra paper i tissores
4.
de nit sopem a la meua tribu a la fresqueta un entrepà bevem orxata a l'alqueria escoltant una electroalbà ací fa olor d'all i pebre l'aire a les parets, taulells socarrats com caragols passegem per l'horta algun diumenge per la vesprà dóna vertigen ser aborigen, com una puça rossegant la mala gossa del mainstream. dóna vertigen, falta l'oxigen però indígenes conserven la cultura i la parla aborígens de la terra fecunda, primitius pobles de vora mar indígenes de costums ancestrals divendres de la deessa estrenaltunda androides collidors tecnoagraris ajuden llauradors post-rurals i en acabar la jornada tornen a lloms del seu tractor sideral tres jubilats i un colombaire juguen al truc baix d'un emparrat el nostre temps no té calendaris ens orientem per fases lunars
5.
si hi ha demanda hi ha oferta? doncs fora la demanda! tantes coses que no precisem i ens són donades: tabús, sancions, constitucions, consells... alegries complexes i acabades matissos, processos, contra les apariències el dia a dia sense patrons batega la vida, natura en silenci a borbotons ser amo de ment i cos i no seguir la inèrcia dels canvis el treball dignifica, germans i germanes com deia aquell: “ser ric no és voler més” viure de renda és no tindre passió per amassar res vull una vida de simplicitat voluntària... treball satisfactori amb sentit comú! gastem millor nostre talent únic i creatiu preciclar i compartir tot un món anar a la deriva per poder eixir del niu treballarem menys si volem menys i gastem menys consciència del present sent autosuficients en ma vida he fet faena i mai m’han fet falta diners -arre rossí!- que ja ha passat un dia més…
6.
anem a fer un exèrcit d’escèptics com a única arma la no-veritat per fer front a la veritat absoluta la farem mentida i el mentider serà qüestionat no existeix cap resposta sense ser pregunta ni cap pregunta innocent no hi haurà cap creient sense ser esclau ni cap dogma innocent innocents aquells que cregueren que la lluna els abraçaria insatisfets quedaren els qui volgueren nadar en els núvols desgraciades es veren moltes de les que esperaven besar les estreles anem a fer un exèrcit d’escèptics com a única arma la no-veritat per fer front a la veritat absoluta la farem mentida i el mentider serà qüestionat per conèixer la veritat cedirem llibertat si volem ser lliures destrossem les paraules que ens esclavitzen sense trellat anem a fer un exèrcit d’escèptics com a única arma la no-veritat per fer front a la veritat absoluta la farem mentida i el mentider serà qüestionat anem a fer un exèrcit d’escèptics com a única arma, la no-arma com a dogma, totes les paraules...
7.
expressions culturals autogestionades sense condicionants estilístics imposats internet com a distribuidora mundial suport a les lluites contra l’ordre dominant que els diners servisquen per poder seguint creant amb preus més assequibles per a qualsevol persona, amb xarxes d’intercanvi i relacions més justes i guanyar prou per anar tirant endavant fent del receptor un actiu col·laborador del creador una figura propera i planota del distribuïdor un simple intermediari i així, a diari, cada nota sonarà millor sense fer-ho pel benefici ni l’èxit, ni la competència lliure de la dictadura del contracte art de la dissidència, art de la dissidència! distribució no comercial, cultura autònoma i rebel mort al divo i a l’estrela! benvinguts a l’art horitzontal! distribució no comercial, cultura autònoma i rebel mort al divo a l’estrela! benvingudes a l’art horitzontal! que els diners servisquen per poder seguint creant amb preus més assequibles per a qualsevol persona amb xarxes d’intercanvi i relacions més justes i guanyar prou per anar tirant endavant mitjans de contrainformació revistes, fanzines, diaris grups de música, individus, col·lectius armes d’un pensament crític i antiautoritari suport a qui comença... ofensiva tutupà! fugint dels mitjans d’intoxicació i propaganda denunciant la jerarquia de les grans disqueres tots junts en lluita trobem acció i reflexió trobem acció i reflexió de veres el disc el fem per promocionar el directe no fem directes per promocionar el disc! potser el risc més gran de tots és no assumir cap risc... distribució no comercial, cultura autònoma i rebel mort al divo i a l’estrela! benvinguts a l’art horitzontal! distribució no comercial, cultura autònoma i rebel mort al divo a l’estrela! benvingudes a l’art horitzontal! ofensiva tutupà!
8.
03:38
viuen sota l’únic cel fet amb bitllets verds l’únic déu vestit de sang és el vertader als seus carrers i cases els súbdits fan de donants compren i voten, continuen sent uns ignorants tothora senten que el seu fi és la felicitat però els fan creure que l’aconseguiran comprant ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans... no tenim present, no tenen futur posseïm la força per no deixar-nos dur no tenim present, no tenen futur deconstruïm-ho tot, que no quede cap mur no tenen vida pròpia, els vigila el gran ull a cada plaça, carrer, cantói al seu treball posant-li preu a l’aigua, al terra, a un gest, a un bes, barat a res posant-li preu al procomú en nom del progrés no tenim present, no tenen futur posseïm la força per no deixar-nos dur no tenim present, no tenen futur deconstruïm-ho, que no quede cap mur els semidéus controlen el semidéus governen els semidéus ens jutgen els semidéus, els semidéus!? ahir tinguí un malson em perseguia una $ partida per la meitat em despertí de colp i m’adoní que estava suant sang
9.
tota la ciutat farcida d’encriptats missatges enormes fulls en blanc, ni marques ni pamflets obres a edificis soterrades pel buit llenç al carrer el caos, el terror estés... qui hi havia que pagués perquè no compràssem? una gran corporació dels qui no tenen res qui hi havia que els frenés perquè consumíssem? les grans corporacions havien mort les ciutats son assetjades per malalts de dades parets immaculades, teles censurades d’un blanc net tanques i cartells no són res, ja no ens diuen res addictes a les lletres rebusquen a les runes de la cultura visual qui hi havia que pagués perquè no compràrem? una gran corporació dels qui no tenen res qui hi havia que els frenés perquè consumírem? les grans corporacions havien mort... són blanques estores, són els no-productes és un malson, mancats de manipulació ionquis d’informació avançant com mòmies tota la població perduda en poder triar entre triar i no triar
10.
l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència vam tornar a l’essència de quan érem menuts aquells infants perduts de la moderna efervescència trobadors amagats, llauradors sermonejant amics de la carxofa mirant endavant rizomes cibermediterranis, no de llevant sóc un xic fadrí que per avorriment vos parla que arriba al llit amb ganes d’abraçar-la a la paraula, la que organitza la protesta i bé està saber si algú contesta contra esta festa a qui molesta politicianssense testa? arrima’t ací al meu costat mon amic amb l'mcdrut el domador de fulls i bolis bic donaré conversa i tu xamos, estamos? la penya que la mou ara levanta las manos l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència vam tornar a l’essència de quan érem menuts, aquells infants perduts de la moderna efervescència xicona, vols una copa... l’amèrica? doncs vine a la ciutat de Violència 2007 ací entre autopistes i tanta gentola els paguem els vicis a la jet set de les revistes merda va de baixaeta i s’ha feta gran la bola estem de dol a la vora de la mar desfeta senyors de corbateta amb massa benefici net de fet, sent un calfred quan pense en fotre’ls el primer tret anem suportant la crisi de la terra crítica el agua para tontosi el vozarrónde rita caminem per avingudes vingudes del no res ens arronsem de muscles per combatre la penúria foc a la ciutat de les arts i les ciències foc a les regates, foc al patriarcat foc a l’ex ciutat del túria esclava del mercat foc a su puta madrei llarga vida al r.a.p. l’altre dia sopant a la fresca a la lluna de valència vam tornar a l’essència de quan érem menuts, aquells instants perduts de la moderna efervescencia l’horta signa el testament d’una mort digna? preferix la mort de sobte que el turment? l’epitafi sobre un taüt de porlam a mida diu ‘el sol m’ha fet carasses, s’ha girat el vent poc a poc m’han donat botifarreta i una dreta suïcida, aixina, fredament ha vingut i m’ha llevat la vida ha vingut i m’ha llevat la vida però no seré jo qui us ofrene el meu consentiment ni qui alimente maquinàries de codicia i nínxols a les acaballes d’aquest segle que comença vull que els fills dels nostres fills escolten per la nit els grills foc a la ciutat de les arts i les ciències foc a les regates, foc al patriarcat foc a l’ex ciutat del túria esclava del mercat foc a su puta madrei llarga vida al r.a.p
11.
la terra es troba en un estat febril i disentèric i escriu al seu diari de recalfament: a quin contenidor haurem d’abocar el capital? al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit? per l’horta ja només podem fer pins i calendaris i ones gegantines centrifuguen els desamparats només les parets criden el que callen els telediaris i jo sóc terrorista o de l’imperi del mal... i tal així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena; que ja no busca solucions perquè no hi ha problema vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l’esquena! ara sí, feu-me costat, però no massa que potser jo també sóc un d’ells i ara vaig d’amagat em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí? tornar a l’origen per tal d’avançar fer per desfer, construir per deconstruir sembla tan fàcil i és tan difícil alhora... - ai senyor de to lo món, ma’que ens faran patir cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira ciutats recorden l’aigua clara com si fora un mite viu tot sembla un ou florit vestit de caramel i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga com ha pogut passar açò? qui té la solució? nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu som filles d’un meló d’alger i l’agroterrorisme en un camp de golf universal el tinki winki viu agraïm l’enèrgica al·lèrgia a l’alegria agra i confrontem els èitors un ogre que mai riu què tal? talant boscos primaris per fer mobles d’oficina bevent substàncies químiques en got de suc de pinya no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva? o alguna vomitiva gran panotxa amb més d’un gen modificat? que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador dictadors d’alimentació farcint-nos de transgènics haurem d’investigar què pensen les balenes entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani? tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes... som filles d’un meló d’alger i l’agroterrorisme de lloguer vivim al camp de golf universal agraïm l’enèrgica al·lèrgia a l’alegria agra confrontem els èitors un ogre que mai viu defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les basada en els principis d’ultra-caos creatiu fonamentant els postulats en un granet de xufa unim-nos a les files de la posmoquinqui crew
12.
05:00
l’orxata sound sistema bringin’ love from babylon per a qui tinga a l’entrecuix una bona llecadora! saps que la venjança no es du bé amb la por? saps que la mancança de vergonya és al port? però si ens ha anat bé, qui vol jugar, qui ens vol reptar? saben que s’estimen sobren les paraules s’obrin les paraules fins el pont de les arenes però, al teu costat, sí estima-estail li caigueren regalims pel baix ventre... així que és cansada la vida d’aquells que sospiren d’aquells que amb vergonyes sols callen el que es diuen ben pensat, si no patixen tant si-sí-si pots, síguiri-síguiri-pots, síguiri-síguiri-pam! un lletraferit sampleja i deixa llegona i aixada clavada en la terra d’un sol crit lletra lletja, de l’ofensiva escarxofa rodalies de valència publicant afers de llit l’os de la ràbia s’esclafotxa en els queixals... si pots, si pots-si ―uooooh! fes-li saber a la causant de tots mos mals que el seu somriure m’ha de traure d’esta cruel apnea si no somiem amb les històries del turuntupà haurem de viure per sempre malsons de truntupàtum el teu cos d’ambre és ambrosia amarat de codonyat i jo només un mal amanuense amb algun que altre amanyac ja ve cento de ca la nòvia ja ve cento malhumorat ja ve cento marcant les passes carabasses li hauran donat... sent no poder-te contar mos lios però és que allò que ansiava ens ha passat este matí que refindeputes ón mos tios! sort que amb la matinada ella estarà ben prop de mi... vaja la canalla com tralla furgant en les recòndites rondalles d’amoríos què és, doncs, el que pensem si amb la brossa es talla la dalla? què és la victòria d’aquell dramanbàsamb cant d’estil? saben que s’estimen sobren les paraules s’obrin les paraules fins el pont de les arenes però, malgrat tot, there is somethin' right i l’endemà sonava orxata sound sistema per doquier-la així que no hi ha vida sense drama ni drumansense vida que hi sobren les paraules si tots saben que hi ha estima ben pensat, si no patixen tant si-sí-si pots, síguiri-síguiri-pots, síguiri-síguiri-pam! ja ve cento de ca la nòvia ja ve cento malhumorat ja ve cento marcant les passes carabasses li hauran donat... tu a mi no em vols, tu m’entretens perquè no em dones això que tu tens per això te vullc, per això te vullc que eres perdiueta i m’has entrat per l’ull

about

El nostre primer disc, amb algunes cançons adaptades de la maqueta i d'altres totalment noves.
El resultat de més de dos anys de treball, un disc en què conflueixen diferents influències dins de l'electrònica i la música tradicional valenciana; electro, dub, drum&bass, ragga, rap, jazz, folk, tecno, ball ... Quatre veus, un baix, una trompeta i un programador, juntament amb valuoses col·laboracions com la de Carles Belda a l'acordió [Pomada], Marc Sempere als crits [Jalea Real i iX], Marcos Úbeda amb el trombó [Obrint Pas] i dj Chola i dj V [Sucios Po Norma] als plats.
El nou So de València, Post-Bakalao en estat pur!

credits

released October 12, 2007

Enregistrat majorment als quarters generals de la societat autor de València del 8 al 19 de gener del 2007.
Diatònic i trikitixa enregistrats a l'escola Zuhazti del barri donostiarra d'Intxaurrondo al març del 2007.
Produït als AO2 studios de Londres durant la primavera del 2007.
Produït i mesclat als Estudis Ground de Cornellà del Terri durant l'estiu del 2007.
Masteritzat a Catmastering a finals d'estiu del 2007.
Han col·laborat:
Quim Novartis: veu en off a la mascletà
Marcos Úbeda i Faus: trombó a Filles
Marc Sempere Moya: Vinga Va! i manifest a Ofensiva
DJ V: escraig a S'obrin i La lluna
DJ Chola: escraig a Nai ti su i En ma vida
Carles Belda i Valls: trikitixa a Filles i diatònic a Excèrcit
Ainz Adams: tècnic de gravació i producció
Pepe Fernández: ajudant de gravació
Aurelio Rumbeu: ajudant de gravació
Jaume Figueres i Bosch: producció i mescles
Kristian Amorena: tècnic de gravació del diatònic i trikitixa
Juanjo Muñoz i Garcia: nasterització
Ofensiva Gràfica: disseny gràfic

license

tags

about

ORXATA Valencia, Spain

Som un col·lectiu musical nascut a València, cultura lliure i compartida des de 2003!
We are a musical collective from València, free & P2P culture since 2003!

contact / help

Contact ORXATA

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account